Escrit del mes de febrer de 2024

Mentre la reactivitat és l'espera a un succés per reaccionar, la proactivitat està relacionada amb l'actitud en la qual algú assumeix el control sobre el seu mode de conducta activament i s’avança als esdeveniments en comptes de reaccionar.

Estem veient que l'equip de govern, lamentablement, està prenent la primera, l'actitud reactiva, esperant que les coses passin per actuar o, pitjor encara, que algú els hi digui com actuar una vegada que els problemes es presenten.

La crisi climàtica és un fet. Cal creure-se-la primer i actuar en conseqüència, intentant anticipant solucions als previsibles problemes. Tots els indicadors apunten al fet que al llarg dels pròxims anys els impactes seran més greus, especialment per als sectors de població amb menys recursos.

El canvi climàtic, al cap i a la fi, és també una qüestió de classe social. I és que el mapa de diferències en el consum d’aigua és, pràcticament, calcat del mapa de la desigualtat social i econòmica: els més rics i les empreses més poderoses en gasten molta més. La sequera ha fet emergir una altra desigualtat, la desigualtat hídrica, i en aquet context, és una irresponsabilitat que el govern de Pere Aragonès deixi barra lliure d’aigua pel turisme i als hotels de luxe mentre es tanca l’aixeta dels ciutadans.

En el nostre programa i aportacions a pressupost municipal de 2024 proposàvem, pel tema de l’aigua:

 -Prova pilot per de recuperació d’aigües pluvials als edificis públics.

-Promoure l'estalvi, l'emmagatzematge i la reutilització que ajudin a controlar i minimitzar el consum i les pèrdues d'aigua.

 -Desplegar de la manera més accelerada possible els programes d'utilització d'aigua regenerada per a usos domèstics.

Ja va ocórrer aquest estiu amb l'assumpte dels refugis climàtics, on l'Ajuntament, a causa de la intervenció de la Diputació de Barcelona, es va veure forçat a proporcionar-ne.  Solució: obrir el Casal de Gent Gran a uns horaris convenients per a l'administració sense tenir en compte als possibles usuaris (és inconcebible que es tanqués al migdia, quan més calor fa, per tal d’adaptar-ho a l'horari de la persona responsable).

I ara amb l'emergència per sequera, més del mateix. Sembla que la sequera no afecta aquest municipi. Com no s'han rebut instruccions de les administracions supramunicipals, no fem res... Ah sí, tancar les fonts públiques i recomanar a la gent que estalviï aigua, mitjançant uns cartells proporcionats per l'Agència Catalana de l'Aigua i la Generalitat.

Ja el mes de novembre vam suggerir en ple municipal prendre mesures en tots els edificis públics per reduir els extensos cicles de sortida d'aigua de les aixetes. Una mesura simple que permetria estalviar moltíssims litres d'aigua. Doncs bé, preguntat en el ple de gener si s'havia realitzat aquesta o alguna altra mesura, la resposta va ser que no, per raons de manca de personal. I és que una cosa és el que es fa i una altra molt diferent és publicitar com a fetes actuacions pendents.

A més, per acabar-ho d'adobar, la regidora responsable d'aquesta àrea va afegir que com encara no s'havia decretat l'alarma per sequera, no s'havia actuat. Bravo!

Aquests episodis de sequera han vingut per quedar-s’hi. Més que mai creiem que és imprescindible consensuar entre totes les forces polítiques un pla municipal de sequera que prevalgui per davant d’altres mesures, que al costat de la manca d’aigua, es poden considerar secundàries.

Quina pena que els qui han de dirigir-nos i actuar per solucionar els nostres problemes, només actuïn reactivament al que se'ls dicta, sense cap ànim d'avançar les solucions.

Com dèiem al principi d'aquest escrit, és fonamental creure's les coses per actuar i sembla que aquest equip de govern o no hi creu en la crisi climàtica o tant se li'n fot.

Cal recordar també que a Montgat i concretament a l'Av. Mediterrània tenim una fuita d'aigua des de fa anys on es perden milers de litres d'aigua que desaprofitem. L'actual equip de govern diu que treballa en un projecte per poder emmagatzemar aquest aigua. Desitgem que abans que acabi el mandat estigui enllestit, però el que és clar és que anem tard.