Escrit del mes de juliol de 2024
Tradicions d’un poble de pescadors
La decisió de fer un esdeveniment com la Festa cara al mar, on servíem gairebé 2.000 racions de sardines i botifarres, s’ha de prendre amb almenys dos mesos d’antelació per poder fer totes les contractacions necessàries, tant de la part artística com de la logística.
La contractació del grup d’havaneres és relativament senzilla perquè hi ha molts grups disponibles. El problema principal és l’organització de l’alimentació i l'espai. En aquell moment, les obres de la platja estaven en marxa i l'última previsió era acabar-les al juny. No obstant això, ja portàvem mesos de retard i no ho teníem del tot clar.
En el millor dels casos, les màquines no estarien en moviment, però l’espai de sorra continuaria sent limitat i, a més, teníem l’escullera pel mig. També necessitàvem un lloc per cuinar i servir les botifarres i sardines, ja que les instal·lacions del club marítim estaven ocupades temporalment.
Però, què passava si les obres no estaven acabades a temps? Podríem trobar-nos amb el camí de les màquines tancat, la qual cosa ens deixaria sense espai per a l'escenari i el públic. A més, seguiríem necessitant un lloc per cuinar i servir les sardines i botifarres.
Per tot això, durant el mes de maig vam decidir que no podíem arriscar-nos a fer despeses innecessàries i, per tant, vam suspendre la sardinada i botifarrada, centrant-nos en on i com fer el concert d’havaneres.
Vam explorar diferents espais. Durant la pandèmia, també vam fer havaneres al Parc de les Bateries, un lloc preciós amb vistes fantàstiques del mar. Finalment, donada la processó de la Verge del Carme, vam decidir no allunyar-nos de l'espai habitual i fer-ho prop de l’espigó i la platja, però a la banda del passeig, al costat de la muntanyeta de gespa.
Aquesta festa sorgeix de la tradició de Montgat com a poble de pescadors, que celebra la Verge del Carme en tota la seva plenitud. Recordem quan a Montgat, seu de la Confraria de pescadors de Montgat, El Masnou i Premià, hi havia molts més pescadors. El dia de la Verge del Carme es vestien amb les seves millors gales i, acompanyats pels nets i netes, desfilaven darrere la imatge de la Verge pels carrers de Montgat, aturant-se i cridant un "Visca!" davant la seu de la Confraria, on hi havia l'estendard penjat a la façana. Tot i que fa temps que la seu no està allà i s'han fet pisos nous, la comitiva de la processó segueix aturant-se al mateix lloc i cridant el "Visca!" com si encara hi pengés l’estendard dels pescadors.
Un cop acabada la processó, celebraven amb un bon aperitiu el fet de seguir vius i que els temporals havien estat bons amb ells. Si a més havien pogut portar un jornal a casa, no podien demanar més a la seva patrona.
Aquest any, nosaltres “li hem demanat” que l'any vinent, a més de les havaneres i el cremat, puguem fer la sardinada i botifarrada.